Ja fa temps que tinc la sensació que tot està podrit. Només jo tinc aquesta sensació? No crec. Putrefacció a tots els nivells de l'administració. Per què estem en aquesta situació? Com s'ha arribat fins aquí? Qui són els culpables? Estic segur que són preguntes que ens formulem tots.
Doncs jo crec que estem en aquesta situació per molts motius. Us exposo uns quants:
Una transició de la dictadura a la democràcia basada en la por i en "dejarlo todo atado y bien atado", un sistema de partits polítics tancat que fa que els seus membres no responguin directament davant dels ciutadans, nul•la transparència en el finançament dels partits polítics ni dels sindicats i, sobre tot, una colla de vividors del sistema, paràsits, corruptes i estafadors que han fet de l’engany la seva manera de viure. Lladres de coll blanc.
Però no tota la culpa és d’aquestes persones. També és culpa de tota la resta de ciutadans. De tots nosaltres. Com a societat acceptem els corruptes. Sembla que ens agrada que ens enganyin. No? Doncs per què els votem? Per què eleccions darrera eleccions caiem en les mateixes mentides? Quan arriba l’hora de fer neteja no ho fem. I no serà per falta d’alternatives.
Però no. No n’hi prou en anar a votar. Hem de fer més. Durant anys hem estat vivint còmodament i hem deixat que altres assumeixin la responsabilitat que és només nostra: la de vigilar i exigir. Vigilar als nostres governants i exigir responsabilitats. Vigilar que no es vulnerin els nostres drets i exigir mètodes i lleis que ens protegeixin dels vividors del sistema. I no ho hem fet. Ens hem d'implicar més. Hem de vigilar més. Hem d'exigir més.
La situació és insostenible, què més ens fa falta perquè reaccionem? Per molt menys a França van fer una revolució i van muntar una república.
Tenim un sistema putrefacte i ens cal fer neteja. I fer-la ràpid i a fons. No pot ser que siguem permissius amb els corruptes i estafadors del sistema. I tant corrupte és el que te 22 milions d’euros a Suïssa de fons de procedència desconeguda com el que es passa anys cobrant d’una administració sense anar a treballar. Igual.
“El mundo fue y serà una porqueria ya lo se...” diu la lletra del Cambalache, tango escrit el 1934 però que sembla d’actualitat. Depèn de nosaltres desmentir-ho i canviar aquest futur. Haurem après dels nostres errors? Ja ho veurem. Està a les nostres mans.
Carles Motas López
Cambalache
(...)
¡Siglo veinte, cambalache
problemático y febril!...
El que no llora no mama
y el que no afana es un gil!
¡Dale nomás!
¡Dale que va!
¡Que allá en el horno
nos vamo a encontrar!
¡No pienses más,
sentate a un lao,
que a nadie importa
si naciste honrao!
Es lo mismo el que labura
noche y día como un buey,
que el que vive de los otros,
que el que mata, que el que cura
o está fuera de la ley...
PS.- tota la lletra i música de Cambalache a http://www.todotango.com/Spanish/las_obras/Tema.aspx?id=T9lldaeHiig=
