Però la realitat
és tossuda:
1.-)
Essent president del Club Nàutic, aquest publica que la
superfície guanyada per al nou edifici és de 506 m2 de més respecte del
projecte inicial, sense disposar de llicència municipal.
2.-)
Quan arriba a alcalde, deixa mort en un calaix
l’expedient disciplinari que jo, com alcalde, vaig obrir donat que el nou
edifici superava en escreix els màxims permesos d’edificabilitat.
3.-) Prèvia denúncia de TSF, la seva Tinent d’Alcalde decreta
que el senyor JA Albó “es troba incurs en causa d’incompatibilitat i té el
deure d’abstenir-se” en tot allò que fa al Club Náutic ( CNSFG ); per tant, es
reconeix una implicació clara i directe en l’afer.
4.-) Amb posterioritat, el seu Vicealcalde (!?) declara
caducat l’expedient obert per mi anteriorment
i n’obre un de nou que segueix el seu curs, atès que les obres de més són
“il·legalitzables”.
5.-) Mentre, en el Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona
es tramita un procediment instat pel CNSFG que fou “ressuscitat” per TSF quan
estava a punt de ser arxivat per la desídia de JA Albó, cercant així alhora la
“caducitat” de l’expedient administratiu i l’”arxiu” del procediment judicial.
La problemàtica del CNSFG no és “heretada”, com diu, sinó
“provocada” per una actuació contrària a l’ordenament urbanístic. De la seva
particular manera de rentar-se les mans se’n diu cinisme.
La
mateixa consideració em mereix aquell polític que li “regalen” vestits i
corbates fets a mida com aquell que es passa anys cobrant d’una administració
sense anar a treballar.
O
potser cal que li recordi els motius de la seva fugida com Alcalde, segons va
sortir a la premsa? Alguns van voler oblidar-ho a canvi d’una cadira calenteta.
Jo no.
Carles Motas López
Tots per Sant Feliu
